Rebaixar els costos de la mobilitat

En un nou estudi sobre la congestió als corredors d'accés a Barcelona, la Fundació ha alertat sobre l’augment de la congestió, a nivells similars als d’abans de la crisi econòmica, i sobre les externalitats negatives –pèrdua individual i col·lectiva de temps i de diners i majors emissions contaminants– dels embussos de trànsit, així com de la necessitat de prendre mesures correctores per reduir-ne les hores perdudes i els costos associats.

Un altre exemple de les accions que la Fundació du a terme per adaptar la fiscalitat que grava l’automòbil a la nova realitat de la mobilitat, és una nova anàlisi comparativa del preu de les zones blaves que posa de manifest que l’aparcament en superfície a les grans ciutats és una gran eina reguladora de la mobilitat.

Així, l’estudi torna a situar Barcelona al mateix rang, o fins i tot per sobre, de les ciutats més cares del nord d'Europa, amb uns nivells de renda més elevats. I és que Barcelona és la ciutat europea amb el valor més elevat de densitat en places d’aparcament d’ús públic per habitant, tant de places en superfície com de places en aparcaments subterranis. La regulació de l’aparcament a través del sistema de tarifes ha esdevingut per al govern municipal una eina de gestió que permet incidir sobre el tipus de vehicles que accedeixen al centre de la ciutat i hi circulen, reduint el nombre de vehicles i, per tant, les emissions i la contaminació que se’n deriven.